martes, 12 de febrero de 2013

Poesía (X)

Joan Maragall

Presento una selección de cuatro poemas, con sus respectivas traducciones al castellano, del célebre poeta catalán Joan Maragall, 1860 - 1911, exponente de la poesía modernista y vitalista, que exploró la espontaneidad de la sinceridad, la naturalidad en su expresión, lejos de retoricismos, haciéndola deliberadamente directa y simple.

Los poemas de Joan Maragall exhiben una gran musicalidad. La traducción literal la pierde. Tratando de solventar este dilema a los lectores que no saben catalán, traduzco el primer poema, Excelsior, tratando de preservar la eufonía y también de manera literal, para los lectores que lo prefieran.

Excelsior

(original)

Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord;
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire;
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent;
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble;
fuig dels horitzons mesquins;
sempre al mar, al gran mar noble:
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja;
oblida't de tot regrés;
no s'acaba el teu viatge;
no s'acabarà mai més.

Excelsior

(traducción rimada)

Vigila, espíritu, vigila;
no pierdas nunca tu trayecto;
no te dejes llevar a la tranquila
agua mansa de ningún puerto.

Gira, gira los ojos hacia arriba,
no mires el litoral cicatero,
da la frente a la ventisca;
siempre, siempre mar adentro.

Siempre con las velas suspendidas
del cielo al mar transparente;
siempre entorno a aguas extendidas
que se muevan eternamente.

Huye de la tierra inmóvil;
huye de los horizontes abyectos;
siempre en el mar, el gran mar dócil:
siempre, siempre mar adentro.

Fuera tierras, fuera playa;
olvídate de recalar;
no se acaban tus andanzas;
no se acabarán jamás.

Excelsior

(traducción literal)

Vigila, espíritu, vigila;
no pierdas nunca tu norte;
no te dejes llevar a la tranquila
agua mansa de ningún puerto.

Gira, gira los ojos hacia arriba,
no mires las playas ruines,
da la frente al gran aire;
siempre, siempre mar adentro.

Siempre con las velas suspendidas
del cielo al mar transparente;
siempre entorno a aguas extendidas
que se muevan eternamente.

Huye de la tierra inmóvil;
huye de los horizontes mezquinos;
siempre en el mar, el gran mar noble:
siempre, siempre mar adentro.

Fuera tierras, fuera playa;
olvídate de todo regreso;
no se acaba tu viaje;
no se acabará nunca más.


Los siguientes botones despliegan, debajo de los mismos, tres poemas más con sus correspondientes traducciones. Una vez expandido un texto, se puede contraer.

No hay comentarios:

Publicar un comentario